Tradicions i Costums 2008

Òmnium ja ha publicat el nou calendari de Tradicions i Costums dels Països Catalans per l'any 2008 en dues versions disponibles:

Versió 1

Versió 2

Val la pena tenir una còpia.

La situació del català vist per l'escriptor irlandès Colm Tóibín

És l'autor del llibre "Homage to Barcelona" i recentment ha publicat "Un llarg Hivern" que és una novel·la ambientada al Pallars Sobirà i que s'acaba de traduir al català.

Li van fer una entrevista i ens explica com va descobrir la cultura catalana quan va arribar a Barcelona l'any 1975 i analitza la situació política del nord d'Irlanda i del País Basc. Actualment resideix a Dublín, però passa llargues temporades a Farrera (Pallars Sobirà).

He considerat oportú de publicar un tros de l'entrevista perquè a vegades les coses vistes des de fora, es veuen diferent amb més optimisme.
Us deixo un tros de l'entrevista i el vídeo que està publicat a Vilaweb.

Com és que va acabar a Barcelona i aprenent català?
El primer cop que vaig venir, tenia vint anys, va ser el setembre del 1975. Vaig tornar el setembre següent i l'ambient era molt diferent: les manifestacions, les pintades a les parets, el diari AVUI... eren en català. Era una època de gran pujada del nacionalisme. Feia classes a la Dublin School, que ens va proposar fer classes de català per als professors, perquè entenguéssim el que estava passant al país. Toni Strubell i el poeta Lluís Urpinell eren els professors i per a mi, que parlava molt malament el castellà, va ser un canvi enorme: després d'un mes o dos, diccionaris amunt i avall, m'entenien una mica i jo també els entenia. Sabia què volia dir "fot el camp".

Ha anat tornant durant 30 anys, com veu l'estat del català?
Al Pallars tothom parla català. Barcelona és diferent, és una ciutat gran. Aquí hi ha dos idiomes, dues cultures, com a Irlanda. Al meu país no tant, perquè el gaèlic ha perdut molt. Potser aquí fa 25-30 anys hi havia un entusiasme i ara no tant. És normal. Però la ràdio, la televisió, l'escola són en català.

No li pot passar com al gaèlic?
No. El català és una llengua molt forta. El gaèlic ha passat de llengua majoritària a gairebé desaparèixer, però pensi que la població, l'any 1846, era de 8 milions i cinc anys després eren 4 milions. I era una llengua que només parlaven els pobres. Aquí els burgesos parlen català. Ara vaig molt al Liceu i mai hi he sentit paraules en castellà. Quan vaig venir per primer cop, la majoria de burgesos parlaven castellà, però ara no. Hi ha un món a Barcelona, molt ben assentat, que és català. Al Pallars és el castellà el que està en perill d'extinció. En tot cas, estic una mica preocupat pel futur del castellà [riu].

¿Es coneix la cultura catalana fora de l'Estat espanyol?
Depèn. Molts joves vénen a Barcelona només per conèixer una ciutat espanyola, com podrien anar a Madrid o a Sevilla. Però Catalunya no té el mateix perfil de terrorisme del País Basc. Ha sigut molt més tranquil·la, per això no surt als diaris. La gent veu Catalunya com una zona més d'Espanya i quan arriba aquí s'adona que és diferent. I és una gran sorpresa quan descobreix aquesta diferència. Però la veritat és que Catalunya és un secret. A Londres i a Nova York no són conscients que Catalunya és tan diferent, i la seva cultura també.

L'hi pregunto perquè Catalunya és la convidada oficial a la Fira del Llibre de Frankfurt, i s'ha discutit molt sobre quins escriptors hi haurien de participar...
Allò de si Javier Cercas és un escriptor català o no. O Eduardo Mendoza... El millor seria relaxar-se amb aquest tema. Hi ha tanta gent en el món de l'art que té afegits en la seva identitat: per exemple, Salman Rushdie té passaport britànic, és del Pakistan, viu a Nova York i escriu en anglès. I hi ha tants escriptors així... Aquí també. Hi ha gent que és catalana i escriu en castellà. I què?

¿La llengua no és l'element de cultura primordial de cara a Frankfurt?
El públic que va a les convocatòries de Frankfurt és molt sofisticat. Fa vuit o nou anys Irlanda va ser la convidada, i era molt fàcil explicar-los, per exemple, el meu cas: que sóc irlandès però escric en anglès, per la història, perquè els meus pares i avis sempre parlaven anglès, etcètera. I això als visitants de Frankfurt els sembla molt bé perquè la història és molt recargolada.

¿Hi van enviar autors de les dues llengües?
Sí, i no va representar cap problema. Els vam haver d'explicar que el nostre és un país complicat, com el vostre, i que hi ha dos idiomes...

Irlanda és un país sobirà, Catalunya no.
Jo estic més aviat a favor de la balcanització d'Espanya, sobretot amb la xarxa de l'AVE, que et permet anar a tot arreu ràpidament. Per a mi la balcanització d'Espanya és perfecta, però hi ha gent que no ho veu així. I no entenc això de València, Catalunya, Mallorca... quin és el problema? Si Ian Paisley s'ha acostat a Gerry Adams, es pot aconseguir tot, no?

Fa un any va presentar 'The Master', sobre Henry James. Com se li va acudir investigar aquest autor?
Estava cansat d'escriure sobre la família irlandesa. Havia acabat un llibre molt trist sobre la família irlandesa després d'un altre sobre la família irlandesa. Volia fer una cosa diferent i creia que la vida de Henry James era ambigua, interessant.

Després li van donar el premi IMPAC i, en canvi, l'han seleccionat dos cops per al Booker i no l'hi han donat. Per què?
Perquè sóc irlandès. És un premi anglès. Quan John Banville va guanyar el premi, aquella mateixa nit em va dir: "Saps què vol dir això, no? Perquè un irlandès només pot guanyar aquest premi cada deu anys. Roddy Doyle, fa deu anys, ara jo, tu hauràs d'esperar deu anys" [riu]. A més, el llibre d'Alan Hollinghurst sobre els anys de Thatcher a Anglaterra és molt bo.

Entrevista a Vilaweb:

Veure el video a Vilaweb

Correllengua 2007

El Correllengua 2007 segueix avançant per viles i ciutats de totes les comarques dels Països Catalans amb un gran èxit de convocatòria. Prova d'això són les més dues mil persones que es van aplegar a Castelló de la Plana per tal de celebrar el pas de la Flama del Canigó. L'acte va servir per reivindicar el català com a llengua d'acollida i d'integració per als nouvinguts. Francesc Mezquita, membre del Grup per a la Recerca de la Memòria Històrica, fou l'encarregat de llegir un manifest en què es va reclamar "l'increment de l'ús del valencià a tots els mitjans", així com "la plena integració lingüística de la població nouvinguda?. Mezquita també va fer una aferrissada defensa de la unitat de la llengua i va desitjar que "ningú sigui mai més discriminat en motiu de la llengua que parla". La Plaça de la Vila de Vila-real també va reunir centenars de persones per donar la benvinguda a aquesta nova edició del Correllengua. La presidenta de la associació cultural Socarrats, Maribel Castillo, va llegir el manifest en què es recordava a les administracions públiques que "una de les seves obligacions és la difusió del valencià". La celebració del Correllengua a Monovèr (El Vinalopó Mitjà), en canvi, es va veure deslluïda per les traves del Consistori alacantí a cedir espais públics per a realitzar-hi els actes programats. Finalment, però, el Correllengua es va poder celebrar amb la participació de centenars de joves de tots els centres educatius de la ciutat.

Entre altres localitats, el Correllengua estara present a la bonica ciutat de Sant Feliu de Llobregat i us detallo, els actes que s'hi faran:

27 d'octubre de 2007 a Sant Feliu de Llobregat

Jardins del Palau Falguera:

17h Animació infantil amb el grup la Bicicleta

18h Xocolatada

18.30h Inici del Cercavila fins a la plaça de la Vila

Mentre hi hagi activitats als jardins es podran fer xapes.

Plaça de la Vila:

Arribada del Cercavila i actuacions de colles.

19.30h Arribada de la flama i lectura del manifest

20h Taller de danses a càrrec de Montse Rubio

21h Concert tradicional folk amb L'orquestrina del Farfanya

La Fira de Frankfurt: un exit esperat

Dir que la cultura catalana és el conjunt d’activitats de diversos països que parlen una mateixa llengua i la fan servir, no és cap secret ni cap descobriment.

La cultura catalana es rica en tradició i talent i alhora és creativa i moderna. Ha estat, sens dubte, el gran descobriment a Frankfurt.

By montse_c at 2007-10-15

La nostra cultura dins la Fira de Frankfurt ha estat estructurada en tres eixos fonamentals:

1. Una potent indústria editorial catalana. Vaig descobrir a Frankfurt que l'editorial de l’Abadia de Montserrat es la mes antiga d’Europa.
2. Mil anys d'història de la nostra llengua.
3. 800 anys de tradició literària.

By montse_c at 2007-10-15

By montse_c at 2007-10-15

Actuació de la Colla dels Xiquets de Valls i dels Castellers de Vilafranca

Aquesta Fira ha representat una magnífica oportunitat per donar a conèixer la cultura catalana arreu del món. El seu èxit era d’esperar, ja que malauradament era una de les cultures més desconegudes d’Europa i en aquesta Fira s'ha descobert que la nostra cultura té més de 8 segles de llengua i literatura i a més, una potent indústria editorial de dimensions internacionals.

Tot i que la nostra cultura no esta comparada amb la d’un Estat propi, ha quedat pal·lès que és una Cultura que té veu pròpia i que no depèn d’altres grans cultures. La nostra, no és una cultura regionalista ja que no parla de coses locals i tangibles sinó que des de fa més de 8 segles s’expressa a través de la llengua catalana i per mitja de la novel·la, la poesia, l’assaig, el pensament, la recerca científica i els costums tradicionals.

By Montse_C at 2007-10-21

L'Antàrtida de Jacint Verdaguer

El que encara te més merit és que malgrat la seva reiterada prohibició o menyspreu per part de règims polítics espanyols i francesos, segueix ben viva gràcies a la nostra tossudesa de continuïtat en el llarg del temps.

He quedat meravellada de la bona organització que hi ha hagut i de l'interès que han demostrat els alemanys per la nostra cultura. Són gent molt culta.

La llengua catalana és la llengua pròpia en l’ensenyament primari i secundari però el que hem de fer entre tots, és que no només es parli sinó que serveixi per vehicular discursos, creació, pensament i sobretot que es pugui parlar a Europa, amb la resta de cultures del món.

Queda molta feina a fer i cal aprofitar les poques oportunitats que tenim per donar-nos a conèixer arreu del món.

Aquesta Fira ha estat una porta que ens ha obert una esperança de poder existir junt amb la resta de cultures del món i sobretot que la nostra llengua sigui reconeguda a nivell europeu. Ara ja no val més a badar.

En Lluís m'ha demanat d'enviar-li el discurs que en Quim Monzó va fer a la Fira de Frankfurt. Pots escoltar-ho, en l'enllaç que hi ha a continuació:

Discurs Quim Monzo

Qui estima la llengua, la fa servir

Us recomano que visiteu aquesta pàgina web. En ella, trobareu tot el que fa referència a la nostra llengua i cultura catalana.

http://www.lacalaixera.cat/

Val la pena donar-li una ullada i felicitar als seus creadors i promotors.

Gràcies per haver existit

En ple ús de les meves facultats
marxo perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em troba
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.

Gràcies!


ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!


Lluís M. Xirinacs i Damians

Barcelona, 6 d’agost de 2007

El català ha de ser llengua oficial a Europa

Estic redactant un escrit sobre la situació del català per poder ser oficial a Europa. El primer que crec que s'hauria de pensar és precisament en reclamar a Europa l'oficialitat a l'Estat espanyol en igualtat de condicions, això vol dir una modificació de la Constitució espanyola:

Recordem que perquè la nostra llengua pugui ser oficial a Europa cal que:

1. Sigui oficial a l'estat espanyol (modificació de la Constitució espanyola)
2. L'estat espanyol en demani l'oficialitat a Europa
3. Els diferents països l'acceptin

Llengües que són oficials a Europa

IDIOMA / POBLACIÓ QUE LA PARLA

• Alemany: 90,2 M
• Francès:62,7 M
• Anglès: 62,2 M
• Italià: 57,4 M
• Espanyol: 39,8 M
• Polonès:38,7 M
• Romanès:22,3 M
• Neerlandès: 21,2 M
• Grec:11,4 M
• Català:10,8 M
• Hongarès:10,5 M
• Txec:10,3 M
• Portuguès:9,8 M
• Suec:
• Finlandès:9,3 M
• Búlgar: 7,5 M
• Eslovac:5,4 M
• Danès:5,2 M
• Finès:5,1 M
• Gaèlic/Irlandès:4,2 M
• Lituà:3,7 M
• Letó:2,4 M
• Eslovè:2,0 M
• Estonià:1,4 M
• Maltès:0,4 M

El català a Europa segons els eurodiputats